Natura i biodiversitat

natura i biodiversitat

L’extensa superfície verda del Park Güell presenta uns valors naturals i una diversitat d’espècies que fan molt atractiva la visita. Així, a més del turisme cultural i arquitectònic relacionat amb l’obra de Gaudí, al parc hi ha nombrosos racons i itineraris de descoberta de natura urbana i forestal.

L'indret que ocupa el Park Güell era conegut com la Muntanya Pelada, pels seus terrenys erms. Els estudis botànics que s'hi han realitzat indiquen que la vegetació original estava formada per alzines, marfull i llentiscle a les fondalades, i pi blanc i masses de ginesteres, argelagues i llistonars als espais de més pendent i eixuts.

Durant molt de temps va ser una zona agrícola on s'hi conreaven sobretot vinya, oliveres i arbres fruiters. Tot era agricultura de secà, ja que el sòl era poc profund i la disponibilitat d'aigua reduïda. La zona del parc més propera al turó del Carmel conserva encara algunes feixes i terrasses de conreu que recorden aquest passat agrícola.

Natura Original

 

Les terres es van anar abandonant per les dificultats d'accés i de treball, per la seva baixa producció i per l'acció de la fil·loxera en el cas de la vinya. Els turons més propers, a més, es van urbanitzar amb segones residències i cases d'estiu dels rics benestants de les viles veïnes (Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Horta...).

L'única memòria escrita que es coneix sobre les plantacions al Park Güell, feta per perits municipals quan l'Ajuntament el compra l'any 1921, parla de plantacions de garrofers, oliveres, pins, arbres fruiters variats (com ametllers), acàcies, baladres, casuarines, xiprers i cedres. També es descriuen altres espècies com geranis, boix, glicines, margallons, atzavares, figues de moro, llentiscles i d'altres. En total, hi havia uns 3.300 arbres, dels que més de 2.200 eren pins, sobretot petits.

Com a anècdota, es pot dir que el 1900, en començar els treballs d'urbanització del parc, s'hi van trobar jaciments de fauna del Pleistocè amb restes de rinoceront, elefant i cérvol. Els exemplars estan exposats al Museu de ciències naturals de Barcelona.

Atles de la Biodiversitat

És una eina per visualitzar la informació disponible sobre els espais verds i naturals de la ciutat.

Des de la compra del Park Güell per l'Ajuntament de Barcelona, al llarg del segle XX es van fer diferents aportacions a la jardineria del parc, tot i que sense un criteri clar de continuïtat. Durant els anys seixanta s'hi van plantar nombrosos pins blancs i arbustos resistents a la sequera i a la zona de muntanya, conferint al parc el seu aspecte actual, boscós i semiforestal. Aquests pins, però, van ocupar l'espai de moltes oliveres i garrofers, que van quedar mig ofegats.

La ventada de 2009, que va fer caure nombrosos arbres –sobretot pins, que van arrossegar en la seva caiguda tot tipus de plantes–, la nevada de 2010, que va malmetre també molta altra vegetació, van ser l'oportunitat per aplicar nous criteris de plantació i de gestió del verd:

  • Combinar la natura original amb la funció de jardí urbà.
  • Afavorir les espècies autòctones amb baix consum d'aigua.
  • Plantar arbustos i plantes que reforcen el sòl i n'eviten l'erosió i la degradació.
  • Eliminar les plantes invasores de creixement ràpid per evitar l'ofec dels arbres de creixement més lent i crear capçades obertes.
  • Fer conviure espècies diverses, amb moments de floració i colors diferents, per crear contrastos visuals més estètics.
  • Treballar, sempre que es possible, d'acord amb la coherència història de les espècies, recuperant les que hi havia a principis de segle XX, com els fruiters.
  • Instal·lar reg automatitzat i millorar la qualitat del sòl.

Així, la vegetació dels jardins està formada per una gran varietat d'espècies, com les oliveres, els roures, els pins, els garrofers, les ginestes, les magnòlies, les glicines o les plantes aromàtiques, com el romaní o l'espígol.

La part forestal conserva un mantell vegetal on hi predominen el pi blanc, de vegades barrejat amb pins pinyers. Vall endins, hi ha també garrofers, oliveres i ametllers. Els arbustos són els habituals dels boscos de la terra baixa, com llentiscles, marfulls i d'altres espècies introduïdes, com el pitòspor i el llorer.

Com que la pèrdua de la coberta vegetal i l'erosió són temes d'especial sensibilitat, i tenen relació amb el trepig excessiu en determinats llocs per part dels visitants, contínuament s'hi realitzen actuacions per protegir i restaurar els sòls, i també per conservar la vegetació dels jardins i espais naturals.

Actuacions de protecció i restauració

 

Jardineria ecològica al parc

Com a la resta de parcs, jardins i zones verdes de la ciutat, l'Ajuntament de Barcelona aplica al Park Güell un model de jardineria ecològica que afavoreix els processos naturals dels ecosistemes.

Els condicionants del clima mediterrani –amb estius eixuts i escassetat d'aigua–, i les característiques dels sòls, són factors que es tenen molt en compte a l'hora de triar les espècies més adequades.

Atles de la Biodiversitat

És una eina per visualitzar la informació disponible sobre els espais verds i naturals de la ciutat.

L'àrea formada pels turons de la Creueta del Coll (Parc de la Creueta del Coll), el Carmel (on hi ha el Park Güell i el Parc del Carmel) i la Rovira (Parc del Guinardó) constitueix un gran espai de verd urbà i forestal de Barcelona que tradicionalment ha estat considerat com una unitat geogràfica: el Parc dels Tres Turons.

L'elevada densitat de població de Barcelona, i la dimensió modesta de la majoria de parcs i jardins, fan que els Tres Turons sigui un dels espais de natura i més importants –juntament amb Montjuïc i la Ciutadella–, ja que compleix funcions ecològiques fonamentals per a la qualitat ambiental de la ciutat.

La seva ubicació a tocar de la Serra de Collserola fa que per a algunes espècies animals aquest espai sigui un hàbitat important en el seu cicle de vida, sovint de camí cap a d'altres indrets. És el cas d'algunes papallones i ocells, que tenen facilitat de desplaçament.

 

Ara bé, en els cas de grups animals com els amfibis, els rèptils o els mamífers, quan els parcs, zones verdes i espais naturals no tenen continuïtat, els animals poden quedar aïllats i tenir dificultats a l'hora de reproduir-se o, fins i tot, sobreviure. Això acaba empobrint la riquesa faunística i la diversitat biològica urbana.

Per això, crear camins de natura dins la ciutat que connectin diferents zones verdes amb els sistemes naturals més propers –els anomenats corredors verds–, afavoreix els desplaçaments d'aquests animals. El parc dels Tres Turons es troba, precisament, en el camí del corredor verd Ciutadella-Collserola en el que s ́hi està treballant.

Atles de la Biodiversitat

És una eina per visualitzar la informació disponible sobre els espais verds i naturals de la ciutat.

El Park Güell, com a zona verda integrada als Tres Turons, constitueix una reserva de natura urbana. Les grans dimensions del parc, la varietat de jardins i espais verds que hi ha, i els criteris de plantació que s'hi apliquen, són factors que contribueixen a atraure i enriquir-ne la biodiversitat.

Les més de 17 hectàrees de zones verdes d'accés lliure tenen uns valors naturals i una diversitat d'espècies que fan molt atractiva la visita i els itineraris de descoberta.

La biodiversitat vegetal, a mesura que augmenta el grau de connectivitat amb Collserola i els altres espais verds de la ciutat, atrau també fauna de tot tipus que hi troba aliment i refugi on viure i reproduir-s'hi. En determinats indrets del parc, precisament, s'hi instal·len estructures per crear nous hàbits i afavorir la presència d'espècies diverses (caixes niu per ocells insectívors i ratpenats, hotel d'insectes per abelles i vespes solitàries...).

Al parc s'hi han detectat també determinades espècies que són sensibles a la contaminació –com és el cas d'alguns líquens–, i l'abundància d'ocells i papallones, són un indicador de la bona qualitat ambiental de la zona i el seu entorn.

Quines espècies s'hi poden trobar ?

Inventari de fauna

  • Dragó comú (Tarentola mauritanica)
  • Dragó rosat (Hemydactylus turcicus)
  • Sargantana ibèrica (Podarcis liolepis)
  • Colom roquer (Columba livia)
  • Puput (Upupa epops)
  • Colltort (Lynx torquilla)
  • Pit-roig (Erithacus rubecula)
  • Rossinyol (Luscinia megarhynchos)
  • Merla (Turdus merula)
  • Bosqueta vulgar (Hyppolais poliglota)
  • Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
  • Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
  • Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
  • Bruel (Regulus ignicapilla)
  • Papamosques gris (Muscipapa striata)
  • Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
  • Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus)
  • Mallerenga petita (Periparus ater)
  • Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)
  • Mallerenga carbonera (Parus major)
  • Raspinell comú (Certhia brachydactyla)
  • Garsa (Pica pica)
  • Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
  • Estornell negre (Sturnus unicolor)
  • Pardal comú (Passer domesticus)
  • Gafarró (Serinus serinus)
  • Ver (Carduelis chloris)
  • Cadernera (Carduelis carduelis
  • Ratpenat soprano (Pipistrellus pygmaeus)
  • Ratpenat comú (Pipistrellus pipistrellus)
  • Ratpenat de vores clares (Pipistrellus kuhlii)
  • Ratpenat dels graners (Eptesicus serotinus)
  • Rata comuna (Rattus norvegicus)
  • Ratolí domèstic (Mus domesticus)

Inventari de vegetació

  • Acàcia (Robínia pseudoacàcia)
  • Aladern (Rhamnus alaternus)
  • Aloc (Vitex agnus-castus)
  • Alzina (Quercus ilex)
  • Ametller (Prunus dulcis)
  • Arboç (Arbutus unedo)
  • Arç blanc (Crataegus monogyna)
  • Atzavara (Agave americana)
  • Cedre de l’Himàlaia (Cedrus deodara)
  • Cirerer (Prunus avium)
  • Cirerer de guineu (Prunus mahaleb)
  • Garric (Quercus coccifera)
  • Garrofer (Ceratonia siliqua)
  • Herba de Sant Jordi (Centranthus ruber)
  • Llentiscle (Pistacea lemtiscus)
  • Llorer (Laurus nobilis)
  • Magnòlia (Manolia grandiflora)
  • Marfull (Viburnum tinus)
  • Margalló (Chamaerops humilis)
  • Mimosa (Acacia dealbata)
  • Olivera (Olea europaea)
  • Palmera de Canàries (Phoenix canariensis)
  • Palmera excelsa (Trachycarpus fortunei)
  • Pi pinyer (Pinus pinea)
  • Pi blanc (Pinus halepensis)
  • Pitòspor (Pittosporum tobira)
  • Reixa del diable o Gita de bruixa (Clathrus ruber (bolet))
  • Romaní (Rosmarinus officinalis)
  • Roure (Quercus cerrioides / Quercus pubescens)
  • Saüc (Sambucus nigra)
  • Xiprer (Cupressus sempervirens)
  • Xiprer de Lambert (Cupressus macrocarpa)

Atles de la Biodiversitat

És una eina per visualitzar la informació disponible sobre els espais verds i naturals de la ciutat.

El recorregut de la biodiversitat

Itinerari situat a prop de la porta d'entrada del Coll del Portell que permet gaudir de la flora i la fauna característica del parc i el seu entorn, fora dels circuits turístics habituals. Té un longitud de 195 metres i el bosc del seu entorn ocupa al voltant d'una hectàrea de superfície.

Al llarg de l'Itinerari hi ha plantades diverses espècies vegetals d'interès, entre les que hi destaquen d'arbustives mediterrànies, com l'arboç, aladern, arç blanc, cornicabra o llentiscle, marfull, aloc i herba de Sant Jordi, entre d'altres.

Hi ha un camí de sauló preparat per recollir l'aigua de la muntanya fent canals i connectant amb el clavegueram, per evitar l'entollament d'aigua i la destrucció del camí en cas d'aiguats. Connecta el Passeig de les Palmeres amb el Camí de les Llàgrimes i la Placeta Moragues.

A prop del recorregut de la biodiversitat s'hi ha instal·lat un "hotel d'insectes", una estructura per al niu de les abelles i les vespes solitàries. Aquests insectes fan funcions ecològiques d'especial rellevància, ja que participen en la pol·linització de la vegetació i en el control biològic de les plagues i malures dels jardins, cosa que redueix la utilització de productes fitosanitaris.

Sovint tenen dificultats per trobar llocs de nidificació a la trama urbana, i el parc els ofereix els requeriments necessaris per completar el seu cicle vital. Això constitueix també un indicador de bona qualitat ambiental de l'aire del parc i el seu entorn, així com de la reducció de l'ús de fitosanitaris.

Els Jardins d'Àustria

Aquest espai era un antic viver on s'hi cultivaven les espècies que es plantaven a la resta del parc. El nom prové de la donació d'arbres per part del govern d'Àustria, amb motiu de l'exposició "Viena a Barcelona" de 1977.

L'ambaixador d'aquest país era un fan del parc i va impulsar els tràmits per agermanar Àustria amb Barcelona. Arran d'això es van intercanviar arbres durant uns anys. Molts van acabar morint, ja que eren d'alta muntanya i no s'adaptaven al clima mediterrani, i es va optar per plantar el darrer arbre, un Prunus avium, que ha esdevingut el de la memòria d'aquest fet.

L'any 2012 s'hi van retirar les gespes i es van substituir per grups de floració variada, plantes aromàtiques..., per commemorar el que en el seu moment va ser el viver de flors.

Jardins d'Austria

 

El Bosc de Vallcarca

La zona forestal del Park Güell és coneguda com el Bosc de Vallcarca. Ocupa l'obaga del parc i té unes característiques properes a un bosc mediterrani natural. Hi destaquen les pinedes de pi pinyer amb sotabosc de brolles o de bosquines de la terra baixa, i les pinedes de pi blanc amb sotabosc de màquies o garrigues d'alzinar o carrascar.

Tot i que el nivell d'enjardinament és molt important –amb la consegüent presència de diverses espècies exòtiques–, les condicions d'humitat que hi ha afavoreixen la presència d'espècies com l'arç blanc i el roure, indicadores que aquest petit espai estava constituït temps enrere per un petit alzinar amb roures.

Atles de la Biodiversitat

És una eina per visualitzar la informació disponible sobre els espais verds i naturals de la ciutat.